«Adéu-siau, turons, per sempre adéu-siau,
oh serres desiguals que allí en la pàtria mia
dels núvols e del cel de lluny vos distingia
per lo repòs etern, per lo color més blau.»

—Bonaventura Carles Aribau

Deia que parlava en nom de Déu. Però de quin? Ningú el coneixia. Però ell insistia. És cert que no estava sol. N'hi havia més com ell. Per això van posar una bomba. Perquè veiéssim el seu Déu. Ell feia anys que preparava l'artefacte: cable roig, vermell, blau... Però l'ensenya el 4 de juny de 1995. Clausura del Concili Provincial Tarraconense. A Mario Tagliaferri li queden poc més de tres mesos per deixar el seu càrrec. Però el nunci del Vaticà a Espanya pitja el botó nuclear. Esclata contra: "El resurgimiento de particularismos y también de nacionalismos exacerbados". I, clar, el petit detall sense importància, aquell cable concret: La balcanització. Compara el nacionalisme català amb els Balcans. Amb la sanguinària guerra de l'ex-Iugoslàvia. A partir d'aquí l'ona espiritual-expansiva de maldat, mentides, falsedats és infinita com el seu Déu inventat. La Conferència Episcopal Espanyola comença la croada. I els cavallers dels mitjans de comunicació de l'església espanyola fan anar les llances, les espases, les catapultes contra l'església catalana, els catalans, Catalunya... És una nova Guerra Santa. Continua el nacional-catolicisme D.F. (Després de Franco). Amén.

Temporibus autem quibusdam et aut officii debitis aut rerum necessitatibus saepe eveniet ut et voluptates repudiandae sint

Salve, Lajos Kada. El polonès successor de Tagliaferri amplia horitzons, conquestes i pacta amb el diable. El gener de 1997 revela en nom del seu Déu que s'han de fer més misses en castellà a Catalunya. Per? Perquè la realitat diu que hi ha un seriós problema pels castellanoparlants: no entenen el català. Kada té por de la fi del món. A Catalunya s'està gestant l'apocalipsi. I ell és el profeta escollit: "Me da mucho miedo la disgregación de España". Sobretot que no es trenqui. Que no esclatin uns nous Balcans. I des de la foscor del confessionari la religió de l'aznarisme pren nota des de fa anys.

Deia que parlava en nom de Déu. Però de quin? Ningú el coneixia. Però ell insistia. És cert que no estava sol. N'hi havia més com ell. Per això van posar una bomba. Perquè veiéssim el seu Déu. Ell feia anys que preparava l'artefacte: cable roig, vermell, blau... Però l'ensenya el 4 de juny de 1995. Clausura del Concili Provincial Tarraconense. A Mario Tagliaferri li queden poc més de tres mesos per deixar el seu càrrec. Però el nunci del Vaticà a Espanya pitja el botó nuclear. Esclata contra: "El resurgimiento de particularismos y también de nacionalismos exacerbados". I, clar, el petit detall sense importància, aquell cable concret: La balcanització. Compara el nacionalisme català amb els Balcans. Amb la sanguinària guerra de l'ex-Iugoslàvia. A partir d'aquí l'ona espiritual-expansiva de maldat, mentides, falsedats és infinita com el seu Déu inventat. La Conferència Episcopal Espanyola comença la croada. I els cavallers dels mitjans de comunicació de l'església espanyola fan anar les llances, les espases, les catapultes contra l'església catalana, els catalans, Catalunya... És una nova Guerra Santa. Continua el nacional-catolicisme D.F. (Després de Franco). Amén.

Lorem ipsum dolor quibusdam sit amet, consectetur adipisicing elit, sed do eiusmod tempor incididunt ut labore et dolore magna aliqua.

Salve, Lajos Kada. El polonès successor de Tagliaferri amplia horitzons, conquestes i pacta amb el diable. El gener de 1997 revela en nom del seu Déu que s'han de fer més misses en castellà a Catalunya. Per? Perquè la realitat diu que hi ha un seriós problema pels castellanoparlants: no entenen el català. Kada té por de la fi del món. A Catalunya s'està gestant l'apocalipsi. I ell és el profeta escollit: "Me da mucho miedo la disgregación de España". Sobretot que no es trenqui. Que no esclatin uns nous Balcans. I des de la foscor del confessionari la religió de l'aznarisme pren nota des de fa anys.

A Catalunya s’està gestant l’apocalipsi

El polonès successor de Tagliaferri amplia horitzons, conquestes i pacta amb el diable. El gener de 1997 revela en nom del seu Déu que s'han de fer més misses en castellà a Catalunya. Per? Perquè la realitat diu que hi ha un seriós problema pels castellanoparlants: no entenen el català. Kada té por de la fi del món. A Catalunya s'està gestant l'apocalipsi. I ell és el profeta escollit: "Me da mucho miedo la disgregación de España". Sobretot que no es trenqui. Que no esclatin uns nous Balcans. I des de la foscor del confessionari la religió de l'aznarisme pren nota des de fa anys.

Temporibus autem quibusdam et aut officii debitis aut rerum necessitatibus saepe eveniet ut et voluptates repudiandae sint

Deia que parlava en nom de Déu. Però de quin? Ningú el coneixia. Però ell insistia. És cert que no estava sol. N'hi havia més com ell. Per això van posar una bomba. Perquè veiéssim el seu Déu. Ell feia anys que preparava l'artefacte: cable roig, vermell, blau... Però l'ensenya el 4 de juny de 1995. Clausura del Concili Provincial Tarraconense. A Mario Tagliaferri li queden poc més de tres mesos per deixar el seu càrrec. Però el nunci del Vaticà a Espanya pitja el botó nuclear. Esclata contra: "El resurgimiento de particularismos y también de nacionalismos exacerbados". I, clar, el petit detall sense importància, aquell cable concret: La balcanització. Compara el nacionalisme català amb els Balcans. Amb la sanguinària guerra de l'ex-Iugoslàvia. A partir d'aquí l'ona espiritual-expansiva de maldat, mentides, falsedats és infinita com el seu Déu inventat. La Conferència Episcopal Espanyola comença la croada. I els cavallers dels mitjans de comunicació de l'església espanyola fan anar les llances, les espases, les catapultes contra l'església catalana, els catalans, Catalunya... És una nova Guerra Santa. Continua el nacional-catolicisme D.F. (Després de Franco). Amén.

Salve, Lajos Kada. El polonès successor de Tagliaferri amplia horitzons, conquestes i pacta amb el diable. El gener de 1997 revela en nom del seu Déu que s'han de fer més misses en castellà a Catalunya. Per? Perquè la realitat diu que hi ha un seriós problema pels castellanoparlants: no entenen el català. Kada té por de la fi del món. A Catalunya s'està gestant l'apocalipsi. I ell és el profeta escollit: "Me da mucho miedo la disgregación de España". Sobretot que no es trenqui. Que no esclatin uns nous Balcans. I des de la foscor del confessionari la religió de l'aznarisme pren nota des de fa anys.

Deia que parlava en nom de Déu. Però de quin? Ningú el coneixia. Però ell insistia. És cert que no estava sol. N'hi havia més com ell. Per això van posar una bomba. Perquè veiéssim el seu Déu. Ell feia anys que preparava l'artefacte: cable roig, vermell, blau... Però l'ensenya el 4 de juny de 1995. Clausura del Concili Provincial Tarraconense. A Mario Tagliaferri li queden poc més de tres mesos per deixar el seu càrrec. Però el nunci del Vaticà a Espanya pitja el botó nuclear. Esclata contra: "El resurgimiento de particularismos y también de nacionalismos exacerbados". I, clar, el petit detall sense importància, aquell cable concret: La balcanització. Compara el nacionalisme català amb els Balcans. Amb la sanguinària guerra de l'ex-Iugoslàvia. A partir d'aquí l'ona espiritual-expansiva de maldat, mentides, falsedats és infinita com el seu Déu inventat. La Conferència Episcopal Espanyola comença la croada. I els cavallers dels mitjans de comunicació de l'església espanyola fan anar les llances, les espases, les catapultes contra l'església catalana, els catalans, Catalunya... És una nova Guerra Santa. Continua el nacional-catolicisme D.F. (Després de Franco). Amén.

Salve, Lajos Kada. El polonès successor de Tagliaferri amplia horitzons, conquestes i pacta amb el diable. El gener de 1997 revela en nom del seu Déu que s'han de fer més misses en castellà a Catalunya. Per? Perquè la realitat diu que hi ha un seriós problema pels castellanoparlants: no entenen el català. Kada té por de la fi del món. A Catalunya s'està gestant l'apocalipsi. I ell és el profeta escollit: "Me da mucho miedo la disgregación de España". Sobretot que no es trenqui. Que no esclatin uns nous Balcans. I des de la foscor del confessionari la religió de l'aznarisme pren nota des de fa anys.

Deia que parlava en nom de Déu. Però de quin? Ningú el coneixia. Però ell insistia. És cert que no estava sol. N'hi havia més com ell. Per això van posar una bomba. Perquè veiéssim el seu Déu. Ell feia anys que preparava l'artefacte: cable roig, vermell, blau... Però l'ensenya el 4 de juny de 1995. Clausura del Concili Provincial Tarraconense. A Mario Tagliaferri li queden poc més de tres mesos per deixar el seu càrrec. Però el nunci del Vaticà a Espanya pitja el botó nuclear. Esclata contra: "El resurgimiento de particularismos y también de nacionalismos exacerbados". I, clar, el petit detall sense importància, aquell cable concret: La balcanització. Compara el nacionalisme català amb els Balcans. Amb la sanguinària guerra de l'ex-Iugoslàvia. A partir d'aquí l'ona espiritual-expansiva de maldat, mentides, falsedats és infinita com el seu Déu inventat. La Conferència Episcopal Espanyola comença la croada. I els cavallers dels mitjans de comunicació de l'església espanyola fan anar les llances, les espases, les catapultes contra l'església catalana, els catalans, Catalunya... És una nova Guerra Santa. Continua el nacional-catolicisme D.F. (Després de Franco). Amén.

Salve, Lajos Kada. El polonès successor de Tagliaferri amplia horitzons, conquestes i pacta amb el diable. El gener de 1997 revela en nom del seu Déu que s'han de fer més misses en castellà a Catalunya. Per? Perquè la realitat diu que hi ha un seriós problema pels castellanoparlants: no entenen el català. Kada té por de la fi del món. A Catalunya s'està gestant l'apocalipsi. I ell és el profeta escollit: "Me da mucho miedo la disgregación de España". Sobretot que no es trenqui. Que no esclatin uns nous Balcans. I des de la foscor del confessionari la religió de l'aznarisme pren nota des de fa anys.