Congue portitor
Aenean ultricies magna non sapien rhoncus, ac ullamcorper lorem convallis. Quisque at venenatis nisi, amet finibus mauris. Sed sodales ultricies eros, sit amet sodales sapien.
Perquè el PSC avui frena oportunitats. Perquè calen canvis que impulsin noves propostes, Perquè és bo imaginar una altra política, una altra ciutat, un altre món! Fer el Granollers que hem somiat tants cops: Ser-ne més partícips del què ho som ara.
Perquè una ciutat diversa com l’actual necessita una mirada encara més àmplia, idees més innovadores i més valentia. Perquè sense transformar realment la ciutat no podrem donar respostes eficients als reptes socials, econòmics i mediambientals que tenim al davant.
Aenean ultricies magna non sapien rhoncus, ac ullamcorper lorem convallis. Quisque at venenatis nisi, amet finibus mauris. Sed sodales ultricies eros, sit amet sodales sapien.
Aenean ultricies magna non sapien rhoncus, ac ullamcorper lorem convallis.
Aenean ultricies magna non sapien rhoncus, ac ullamcorper lorem convallis.
Aenean ultricies magna non sapien rhoncus, ac ullamcorper lorem convallis. Quisque at venenatis nisi, amet finibus mauris. Sed sodales ultricies eros, sit amet sodales sapien.
Aenean ultricies magna non sapien rhoncus, ac ullamcorper lorem convallis. Quisque at venenatis nisi, amet finibus mauris. Sed sodales ultricies eros, sit amet sodales sapien.
El fill d’en Miquel i la Victòria, el pare de la Jana i en Nil.
Els avis paterns vivien al Carrer Ricomà (a Can Llobet s’ha pronunciat sempre sense accent, però), els avis materns al carrer Corró. Un fil invisible que seguia el Camí Ral de la ciutat... de sud a nord, la ciutat al cor sempre.
Exjugador del BM Granollers i dels Blancs (glòria eterna a la rivalitat més granollerina que ens haguéssim pogut inventar)
Excoloniero amb el record d’excursions a Sant Miquel del Fai i campaments al Verder (Osor)... Torna, torna Serrallonga que la terra ens robaran...
Granollerí, republicà.
Del Granollers d’ahir m’agradaven els “jofs” del Viena, el pernil dolç de Can Sebi i veure l’Alex Viaña marcar gols al Parquet.
Del Granollers d’avui m’agrada l’orxata del Jijonero, els gelats de les Olles i els divendres tarda de primavera amb el sol esclatant contra la Porxada.
Del Granollers del futur vull pensar que aconseguirem reduir-ne els nivells de contaminació, que els nostres fills i filles viuran en un entorn més verd i amable i que farem de la ciutat sigui un espai d’oportunitats i felicitat per molts i moltes.
Aenean ultricies magna non sapien rhoncus, ac ullamcorper lorem convallis. Quisque at venenatis nisi, amet finibus mauris. Sed sodales ultricies eros, sit amet sodales sapien.
Ultrices nec metus. Aenean ultricies magna et sapien rhoncus ac ullamcorper lorem convallis. Quisque at venenatis nisi amet finibus mauris. Sed sodales ultricies magna etiam.
Quis interdum. Lorem quis lacus justo. Sed libero condimentum vehicula sem vel, mattis amet mauris. Nullam lacinia sit amet felis vel vestibulum. Morbi aliquam aenean.
Aenean ultricies magna non sapien rhoncus, ac ullamcorper lorem convallis.
Aenean ultricies magna non sapien rhoncus, ac ullamcorper lorem convallis.
Aenean ultricies magna non sapien rhoncus, ac ullamcorper lorem convallis.
Aenean ultricies magna non sapien rhoncus, ac ullamcorper lorem convallis.
Aenean ultricies magna non sapien rhoncus, ac ullamcorper lorem convallis.
El fill d’en Miquel i la Victòria, el pare de la Jana i en Nil.
Els avis paterns vivien al Carrer Ricomà (a Can Llobet s’ha pronunciat sempre sense accent, però), els avis materns al carrer Corró. Un fil invisible que seguia el Camí Ral de la ciutat... de sud a nord, la ciutat al cor sempre.
Exjugador del BM Granollers i dels Blancs (glòria eterna a la rivalitat més granollerina que ens haguéssim pogut inventar)
Excoloniero amb el record d’excursions a Sant Miquel del Fai i campaments al Verder (Osor)... Torna, torna Serrallonga que la terra ens robaran...
Granollerí, republicà.
Del Granollers d’ahir m’agradaven els “jofs” del Viena, el pernil dolç de Can Sebi i veure l’Alex Viaña marcar gols al Parquet.
Del Granollers d’avui m’agrada l’orxata del Jijonero, els gelats de les Olles i els divendres tarda de primavera amb el sol esclatant contra la Porxada.
Del Granollers del futur vull pensar que aconseguirem reduir-ne els nivells de contaminació, que els nostres fills i filles viuran en un entorn més verd i amable i que farem de la ciutat sigui un espai d’oportunitats i felicitat per molts i moltes.